Conciencia fonológica.

Ohhhhh!

9 l e t r a s

Al pasar frente al cuarto de coser vio por la ventana a una mujer mayor y a una niña, sentadas en dos sillas muy juntas, y ambas siguiendo la lectura en el mismo libro que la mujer mantenía abierto en el regazo. Le pareció una visión rara: la hija enseñando a leer a la madre. La apreciación era incorrecta sólo en parte, porque la mujer era la tía y no la madre de la niña, aunque la había criado como si lo fuera. La lección no se interrumpió, pero la niña levantó la vista para ver quién pasaba por la ventana, y esa mirada casual fue el origen de un cataclismo de amor que medio siglo después aún no había terminado.

Gabriel García Márquez

El amor en los tiempos del cólera.

El placer de leer y de enseñar a leer …

FUGA_SIL_INVER3

View original post

Sobre jo i ell

Torno a sentir una connexió especial amb un alumne, m’ha passat cíclicament en la meva vida professional: Alfredo, Jonathan, altres nens que ara no recordo el seu nom, però recordo les seves mirades, el que van representar en el meu creixement professional. I ara torno a estar invadida per la mateixa presència: Joel.

Més enllà del seu diagnòstic que crec que és una tremenda injústicia ,  tinc la sensació que hi ha alguna cosa que vol ser descoberta, que vol ser mostrada.

Ara, m’ocupa quasi constantment, però no és una obsessió, crec.

Miro un programa de la 2, a través d’aquesta maravella que són les televisions a la carta. El cerebro de Hugo.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-cerebro-hugo/2490927/

Parlen de la síndrome d’Asperger, i sento:

Còrtex prefrontal. El miracle de l’oxitocina, fruit de la amabilitat i  l’empatía.

El cervell d’Hugo ha lliberat oxitocina, gràcies al tracte amable.

“La oxitocina se origina en el cerebro.  Calma el cerebro emocional. A todos los autistas les gusta refugiarse en su obsesión, su interés específico.Administrar oxitocina mejora el comportamiento social de los autistas.”

I llavors crec que sé que he entès una petita part del que li passa, el perquè està tranquil al costat de la mare. No és control, és oxitocina.  En aquests moments m’agradaria tenir tres vides per endavant, i un cervell molt més intel·ligent que el meu.

Si algú em pot il·luminar…